divendres, 20 de gener de 2017

Uns quants “hollyweeds” vilafranquins


L’1 de gener d’enguany es va escampar la notícia que un activista havia modificat lleugerament unes famosíssimes lletres gegants d’un turó californià. El paio, coincidint amb l’entrada en vigor d’una llei que legalitzava la venda, el consum i la possessió de marihuana, va canviar dues lletres (les dues O) del conegut cartell “Hollywood” perquè tinguessin l’aspecte de E i, per tant, digués “Hollyweed”, que és com es diu en argot dels Estats Units aquesta herba per fumar.

Ja sabeu que al nostre país (i a tot arreu), ja sia per motius humorístics o per motius reivindicatius, això de pintar rètols i modificar topònims als senyals ha estat un esport bastant practicat.



Per començar l’any, per què no fer una mica el ximple i alterar lleugerament alguns dels noms de lloc vilafranquins? L’objectiu és purament lúdic, no hi busqueu cap mena de connexió amb la realitat (i si en trobeu, no ho dubteu, és interpretació vostra i només vostra). Aplicant diversos jocs i fenòmens com el contrapet, l’anagrama, la metàtesi, l’homofonia, l’assimilació o simples addicions i supressions de lletres han sortit aquests cartells (a imitació del famós “Hollyweed”) que podrien col·locar-se en determinats indrets del terme.* Endevineu a quins? (Solucions, al final de l’apunt**).


En teníem més, però... per què no us hi atreviu també vosaltres? Teniu ganes de fer el brètol? Feu-ho als comentaris. 

-----------------
 *Cal dir que alguns els he sentit tota la vida. 
**Solucions: la rambla, el camp del Cellerot, el Poble Nou, les Clotes, camí de Sant Cugat, el Cementiri, Sant Martí Sarroca, la Casa Nova, l'Era Enrajolada, la riera de Llitrà, la riera dels Vinots i el pati del Gall. 

divendres, 13 de gener de 2017

Colofó dels noms recíprocs

Una mica de vilafranquisme, com a colofó de la toponímia recíproca: totes les plaques de carrers de poblacions de Catalunya i més enllà amb el nom de la nostra vila, on també hi ha un carrer dedicat a elles. Només falten Bühl i Canyelles: s'accepten aportacions per completar la sèrie.
L'Arboç, Barcelona, Sant Jaume dels Domenys, Pontons, Sant Joan Despí, Olèrdola (Can Trabal), Gelida, Igualada, la Llacuna, Vilanova i la Geltrú, Tossa de Mar, Sitges, Melzo, Olèrdola (polígon Sant Pere Molanta), Sant Sadurní, l'Alguer, la Granada, el Vendrell (Coma-ruga) i Puigdàlber.

dimarts, 10 de gener de 2017

Últim i curiós cas de toponímia recíproca: Tossa de Mar

L'últim carrer de Vilafranca dedicat a una població en la qual hi ha un carrer dedicat a la nostra vila (topònims recíprocs), i dels quals ens falta publicar la fotografia de les plaques, és el de Tossa de Mar.*  I l'hem deixat per al final atès que la relació entre aquestes dues poblacions és especial. Primerament, les plaques:
A dalt, la placa del carrer vilafranquí; a sota la del carrer de Tossa de Mar.
Però en realitat, sota la placa del carrer de Tossa n'hi ha una altra que explica el motiu de la dedicatòria:
La placa explica l'accident de l'autobús que portava la plantilla del CF Vilafranca. Aquest tràgic episodi l'explica Antoni Massanell al Tothom del 15/07/1972, que a més reprodueix una crònica prou detallada dels fets publicada a la Gaseta de Vilafranca dies després. Posteriorment, també s'ha explicat al llibre de Josep M. Batet F.C. Vilafranca 1904-2004. Crònica de cent anys de futbol (2004) i al blog "El blog de la prèvia" (amb enllaços als breus publicats per El Mundo Deportivo).

*Només ens faltaria la placa de la plaça de Vilafranca a Bühl, fins ara impossible d'aconseguir.

dimecres, 4 de gener de 2017

I encara més carrers recíprocs


Penúltim apunt amb toponímia recíproca: Sant Joan Despí i Melzo.
A dalt, la placa vilafranquina; a sota, la italiana.

En primer lloc, la placa a Vilafranca; a sota, la de Sant Joan Despí.

divendres, 30 de desembre de 2016

Més carrers recíprocs


Continuem amb la tanda de fotografies de plaques de carrers amb topònims recíprocs, és a dir, carrers que s'han dedicat mútuament Vilafranca i altres poblacions. Avui, Gelida i Igualada.
A dalt, la placa vilafranquina; a sota, la del carrer de Gelida.

A dalt, la placa del carrer vilafranquí; a sota, la placa d'Igualada.

diumenge, 25 de desembre de 2016

Carrers recíprocs


Ara fa més o menys un any, publicàvem un apunt sobre les 32 poblacions de Catalunya i més enllà amb un carrer dedicat a Vilafranca. Dèiem que d’aquestes n’hi ha 20 en què hi ha reciprocitat, és a dir, la nostra vila té un carrer dedicat a aquestes poblacions, i aquestes en tenen un dedicat a Vilafranca.

Posteriorment vam entretenir-nos a publicar fotografies de les plaques: Puigdàlber, l’Alguer, el Vendrell, Sitges, Vilanova i la Geltrú, la Granada, l’Arboç, Barcelona, la Llacuna, Pontons i Sant Jaume dels Domenys. Amb aquest apunt i els successius ens disposem a publicar les que falten, llevat de dues: Canyelles (on no hem estat capaços de veure cap placa a la carretera amb el nom de la vila) i Bühl (on hi ha una plaça dita Platz Vilafranca, però que de moment ha estat impossible aconseguir una fotografia de la placa, si n’hi ha).

Aquí teniu els casos d’Olèrdola (on hi ha dos carrers) i de Sant Sadurní.
 
A dalt, el carrer vilafranquí; a sota, les tronades plaques del polígon Sant Pere Molanta i de la urb. Can Trabal.
A dalt, la placa de carrer a Vilafranca; a sota, la del de Sant Sadurní.
 

dimecres, 14 de desembre de 2016

Llocs que són cognoms, que són llocs


Hem parlat diverses vegades en aquest blog de topònims vilafranquins que són noms de lloc de Catalunya i més enllà. En aquest apunt farem una volta de cargol a aquest assumpte.

Fa poques setmanes, de camí cap a Andorra, em vaig adonar que anava passant per pobles amb noms de persones que jo coneixia personalment: Castellet, Arboç, Pla, Vilanova, Òdena, Jorba, Calaf, Torà, Biosca, Sanaüja, Ponts... I d’altres que jo no coneixia però que em consten que són cognoms: Calafell, Capellades, Prats...

És ben conegut que l’origen toponímic dels cognoms és un dels més habituals (a més dels noms d’oficis, gentilicis, malnoms...). Sembla que data de temps ben remots, segles XII i XIII: un individu emigrava i afegia (o li afegien) al seu prenom el nom del lloc d’on provenia (cosa que encara es fa ara: jo conec el Pere de Maó, la Teresa de Valls, la Marisol de Salou...). I aquest nom, en un principi especificatiu d’una sola persona, amb el temps es convertí en llinatge i passava de pares a fills (veg. Francesc de Borja Moll, "Els llinatges catalans").

A Vilafranca hi ha tota una colla de noms de lloc l’origen dels quals són el cognom d’un individu, que alhora és un nom de lloc. Un mena de doble salt mortal... La llista que presentem a continuació no és exhaustiva ni està demostrat que l’individu de la nissaga en qüestió provingui realment del lloc coincident amb el seu cognom. Només són exemples d’antrotopònims d’origen toponímic.
  • passatge, molí, coves i era d’Alcover: en referència a Joan Alcover Milà, propietari, o a la seva família.
  • barraca del Bagà: suposant que aquest nom s’hagi d’esciure així...
  • carrer d’en Bonastre: antic nom d’un tram del carrer de la Parellada.
  • hort d’en Calaf: documentat el 1810. No tenim cap referència del personatge
  • carrer, era i portal de Ferran: nissaga documentada des del segle XIV.
  • vinyet d’en Garriga: documentat el 1704. No tenim cap referència del personatge
  • cal Gelida: nom del propietari actual.
  • carrer de Penyafort: nissaga documentada des del segle XIV.
  • carrer i plaça de Puigmoltó: nissaga documentada des del segle XIV.
  • palau i carrer de Rocafort: nissaga documentada el segle XIX.
  • barri de cal Salines: en referència a la família Salines, del barri del mateix nom, tocant als Monjos.
  • adoberia d’en Tàrrega: llinatge de mercaders i notaris documentats des del segle XIV.
  • carrer de Valls: en referència a Pau Valls, un tarragoní amb negocis a la vila.
 Es pot ampliar la informació sobre cada nom al llibre.