I més noms recíprocs

Afegim dues parelles més de noms de carrers recíprocs: carrers vilafranquins amb noms de poblacions que també tenen un carrer dedicat a Vilafranca.

En primer terme, el carrer a Vilafranca i, en segon terme, el de la Granada (situa al mapa)

A dalt, el carrer vilafranquí i, a sota, el carrer de l'Arboç (situa al mapa)

Més toponímia recíproca

Més fotografies de plaques de carrers vilafranquins i de carrers a altres pobles de la comarca. Avui, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Placa del passatge vilafranquí (batejat el 1963) i, a sota, la del passeig a Sitges (que té aquest nom des de com a mínim el 1939) (situa al mapa)

Placa a Vilafranca (av. batejada el 1963) i, a sota, placa vilanovina (amb aquest nom des del 1989) (situa al mapa)

Toponímia recíproca

A l'últim apunt consignàvem els carrers de Vilafranca que estaven dedicats a una població i les poblacions que tenien una via urbana dedicada a Vilafranca. I dèiem que aniríem publicant una col·lecció de fotografies de plaques de carrers "recíprocs". Aquí en tenim un parell:

Placa del carrer a Vilafranca i, a sota, la sorprenent placa de l'Alguer (veg. aquest apunt) (situa al mapa)

A dalt, la típica placa vilafranquina i, a sota, placa al Vendrell (Coma-ruga) (situa al mapa)

El nom de Vilafranca als carrers de Catalunya

A l’últim apunt d'aquest blog parlàvem dels 61 carrers de Vilafranca que porten el nom d’una població. I acabàvem preguntant-nos si amb aquestes localitats hi havia reciprocitat. Quantes poblacions que a Vilafranca hi tenen un carrer dedicat anomenen alguna via pública amb el nom de la nostra vila? Doncs la resposta és que n’hi ha 20,¹ que hem agrupat de la manera següent. En primer lloc, hi ha les poblacions agermanades:²

• l’Alguer (carrer batejat el 1980)
• Bühl
• Melzo
• Tossa de Mar (carrer batejat el 1979)

Un segon grup són les poblacions on el carrer dedicat a Vilafranca ressegueix (o resseguia) el camí o carretera que hi porta. Són denominacions d’origen natural, però actualment amb rang oficial. Aquestes són les nou localitats on hi ha aquests casos, totes, òbviament, situades al voltant:

• Gelida
• la Granada
• Canyelles
• la Llacuna
• Pontons
• Sant Jaume dels Domenys
• Sant Sadurní d'Anoia
• Sitges (passeig batejat el 1995)
• Vilanova i la Geltrú (avinguda batejada el 1989)

Finalment,  hi ha les poblacions en què el carrer es troba al costat d’altres carrers amb noms de  poblacions. En aquests casos, el nom de Vilafranca forma part d’una selecció arbitrària de noms per batejar tota una zona urbana. N’hi ha set:

• l'Arboç
• Barcelona (carrer batejat el 1907)
• Igualada
• Olèrdola (Can Trabal)
• Puigdàlber (carrer batejat el 1971)
• Sant Joan Despí
• el Vendrell (Coma-ruga)

A partir d'aquest apunt publicarem, periòdicament, les plaques dels carrers de totes aquestes poblacions amb el nom Vilafranca, al costat de les plaques vilafranquines. Fem una crida a ajudar-nos a completar aquesta curiosa col·lecció d’imatges. Comencem amb aquestes:

Placa de Vilafranca

Placa de Puigdàlber (situa al mapa)

Però a Catalunya hi ha altres poblacions que tenen un carrer dedicat a Vilafranca, exactament dotze. Tots els casos, tret d'alguna excepció que especifiquem, els podríem incloure en el tercer grup, és a dir, els carrers "de Vilafranca" són en una zona on hi ha altres noms de viles i pobles:

• Cunit
• la Pobla de Claramunt
• l'Hospitalet de Llobregat (carrer paral·lel a la via del tren que porta a Vilafranca; i paral·lel a la via en direcció a Vilanova hi ha el carrer de Vilanova)
• Lloret de Mar
• Reus
• Sant Cugat del Vallès
• Sant Feliu de Llobregat (batejat el 1973, sense relació amb els noms del voltant)
• Sant Pere de Riudebitlles
• Sant Vicenç dels Horts
• Terrassa
• Tordera
• Tortosa

En total, doncs, entre Catalunya (29), Alemanya (1) i Itàlia (2) hi ha 32 pobles i viles que han dedicat un carrer a Vilafranca. 

-------------------

NOTES

1. Agraïm aquesta informació a Miquel Parella, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2. Com vam dir al darrer apunt, incloem tant els agermanaments clàssics com altres agermanaments implícits.

Carrers de Vilafranca dedicats a una població

Al nomenclàtor de carrers oficial de Vilafranca hi ha 61 carrers dedicats a una població (incloem Olèrdola, Avinyonet del Penedès i Subirats, noms de municipis). Quins són els motius per dedicar un carrer a una població? A Vilafranca n’hi ha tres:

• l’agermanament: hi ha voluntat política d’establiment llaços d’amistat, d’agraïment o d’intercanvi cultural. Dins d’aquesta categoria hi ha els agermanaments clàssics: Vilafranca està agermanada amb Puerto Cabezas (des del 1990), Melzo (1994), Novo Mesto (1994) i Bühl (2002), i d'aquí neixen els carrers amb aquests noms. També hi ha els agermanaments  implícits, per alguna causa: Tossa de Mar (per l’auxili prestat per aquesta població en un accident que hi tingué l’autocar de l’expedició del FC Vilafranca el 1931), l’Alguer (a causa d’un viatge que hi feren els Castellers de Vilafranca) i Arroyomolinos (població de Cáceres d’on provenen molts vilafranquins), tots aquests noms de carrers de la vila.

• la direcció del carrer: la via en qüestió ressegueix el camí o carretera que porta a una determinada població. De vegades el bateig es fa de forma natural i d’altres de forma planificada. Es tracta de les vies següents: 
•  av. de Barcelona
•  c. de Guardiola
• c. d’Igualada
• c. i ctra. de Moja
• ctra. de Sant Jaume dels Domenys
• av. de Sant Martí Sarroca
• av. de Tarragona
• av. de Vilanova 

• l’orientació de la zona on es troba el carrer: la via és en una zona de la vila orientada a la població (moltes vegades de forma aproximada). Aquest sistema es va començar a aplicar el 1963 i encara ara es té en compte. Són la majoria dels casos:
• zona nord-oest de la vila: carrers de Font-rubí, la Llacuna, Pacs del Penedès, Pontons, Torrelles de Foix.
• zona nord-est: carrers d'Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, la Granada,Gelida, Lavern, Martorell, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Subirats, Vilobí del Penedès.
• zona sud-est: Canyelles, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sitges, Vilanova  la Geltrú (plaça).
• zona sud-oest: carrers de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bonastre, la Bisbal del Penedès, Calafell, Castellet, Castellví de la Marca, Creixell, Cubelles, la Gornal, Llorenç del Penedès, la Múnia, la Ràpita, Sant Marçal, Santa Margarida i els Monjos, el Vendrell.

No encaixen del tot en aquesta classificació els carrers de les Cabanyes, Montblanc i Sant Miquel d’Olèrdola.

Hi ha tres casos especials: l’un és una avinguda dedicada a la mateixa Vilafranca del Penedès. Aquest fet singular és degut que es tracta d’un tram d’una avinguda que pertany, en la seva major part, al terme d’Olèrdola i que ja portava aquest nom. El 1990 aquest (i dos més) es manté per conservar la continuïtat. El segon és el carrer dedicat a Oviedo, un nom aprovat el 1939, dedicat a aquesta ciutat (segons Martí, 2014:142, per la vinculació que hi tenia el secretari de l’Ajuntament). I finalment, el carrer de Sant Joan Despí, aprovat el 1974 potser com a contrapartida perquè aquesta vila havia batejat un carrer seu amb el nom de Vilafranca.

I amb totes aquestes poblacions, hi ha reciprocitat? Això ho veurem al pròxim apunt.

El carrer d'Oriol

El carrer d'Oriol de Vilafranca és un carrer amb dos trams molt diferenciats: un primer, estret i antic, i un altre més ample desenvolupat a partir dels anys seixanta, primer amb magatzems i algun habitatge unifamiliar, i progressivament amb blocs d’edificis. Connecta el carrer de Sant Julià amb el d’Eugeni d’Ors, paral·lel a la carretera de Sant Martí.

Aquest carrer es va batejar l'11 de setembre de 1885, o sigui que la setmana passada va fer 130 anys que el ple aprovava el nom. Tot i que no hi ha cap mena d'explicació a l'acta, sabem que es pretenia recordar la figura de Filomena Oriol Fornelio. Aquest personatge era la propietària dels terrenys on, arran del seu projecte d'urbanització, es van obrir els carrers de Sant Fèlix i d’Oriol. Es continuava, així, la tradició vuitcentista de batejar carrers amb el nom del promotor-propietari del terreny, com els carrers de Valls, Amàlia Soler, Rafael Soler, Vidal, Magarola, Sarriera... (actuals); Moliner, Rollán, Folquet... (desapareguts). 

 

Portada del projecte datat el 10/02/1885

Sabem poques coses d’aquesta dona de cognom “Oriol”. Va néixer a Barcelona el 1841 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de febrer de 1930. Estava casada amb Lluís de Sayol Olzinella, propietari i membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Cambra Agrària de Maldà, mort a Barcelona el 1898. El domicili familiar era al carrer de n’Aglà, 6-8, darrere de la plaça Reial, i la parella va morir sense fills. No tenim constància de cap altra relació amb la nostra vila.

 

Esquela de La Vanguardia (8/02/1930)

Hem descobert que el nom Oriol també existeix a altres poblacions catalanes. És a Nou Barris (Barcelona), on sembla que fa referència al cognom d’un propietari (qui sap de la família de la nostra Filomena?). I també hi ha un carrer d’Oriol a Esplugues, però, per més que ho hem preguntat, en aquest cas desconeixem a què o a qui està dedicat. I finalment és a Cànoves, Santa Eulàlia de Ronçana, Llinars del Vallès i urbanització el Papagai de la Bisbal del Penedès. Ara bé, en aquests darrers l’origen del nom és l’ocell (Oriolus oriolus), ja que els carrers circumdants reben noms d’aus. [Per cert, és l'origen que semblen atribuir també al carrer vilafranquí els participants a un tal "sopar d'Oriols", atès que últimament enganxen la fotografia d'un oriol, l'ocell, a la placa del carrer.]

El carrer d'Oriol és un carrer discret i tranquil, de nom curt i pràctic, però que m'estimo perquè hi he crescut i l'he vist créixer.

El carrer de la Mitja Galta

El Josep Gràcia em fa saber que la seva família anomenava així el carrer del General Cortijo. De seguida em va cridar l’atenció, primer perquè no l’havia sentit mai ni a Vilafranca ni enlloc més, i segon perquè el nom és ben curiós. Una cerca a Google em fa descobrir que el nom no és pas tan extraordinari. Existeix als nomenclàtors de carrers oficials de Mataró, la Morera de Montsant, Benirredrà (València), Scala Dei, Tavernes de la Valldigna, Borriana, Valls... I havia existit a (Sant Pere de) Ribes (on se sent encara com a nom popular), Sant Sadurní d’Anoia, Cornellà, l’Hospitalet, Carcaixent...

Les explicacions sobre l’origen de tan singular nom són a tot arreu les mateixes i parteixen d’algunes accepcions que segons el diccionari té el nom “galta”, totes elles com a metàfora de “lateral”: en tots els casos corresponia a carrers edificats només en una banda.

Carrer de General Cortijo i tàpia de l'hort de cal Gallina (foto publicada a Retrats Vilafranquins)

Precisament, el carrer del General Cortijo, des del carrer d’Amàlia fins al passeig de la Via a una banda hi havia cases i a l’altra hi havia una tàpia que tancava el conegudíssim hort de Cal Gallina. Per tant, complia les condicions perquè aquest tram de carrer se’n digués d’aquesta manera. Tanmateix, el mateix informant reconeix que només ho ha sentit a casa seva, i nosaltres ho hem preguntat a diversos veïns i altres persones i no ens l’han sabut identificar. Això vol dir que es deu tractar d’un nom popular d’abast molt reduït, pràcticament restringit a una família (vegeu en aquest sentit l’apunt d’aquest blog “El carrer de la tieta”). Tot i això, un nom tan bonic mereix que aparegui en una llista de noms de carrers. Tal vegada algú, llegint aquest apunt, farà memòria i ens en sabrà donar alguna notícia?

NOTES:

1. A l’Hospitalet existeix la dita “semblar el carrer de Mitja Galta”.

2. El grup  Bulma, de Ribes, va fer aquesta cançó amb lletra de Josep M. Sans dedicat a un pagès i al carrer de la Mitja Galta. 

Vilafranca en un carrer de l'Alguer

A Vilafranca hi ha 55 noms de places o carrers que porten (o han portat) el nom d'un poble o municipi. Molts d'ells sorgeixen, des d'antic, per via natural, és a dir, camins/carreteres/carrers que prenen direcció a una població, propera o llunyana (carreteres de les Cabanyes, Vilanova, Barcelona, Tarragona...; camins de Sant Martí Sarroca, Moja, etc.). A Vilafranca també hi ha hagut el costum de batejar des dels anys seixanta carrers amb noms de poblacions situades en aquella direcció: carrers de Calafell, Santa Fe, la Llacuna, Canyelles...

D'altres noms de carrers amb nom de població s'estableixen en  motiu de llaços d'amistat (agermanaments, en deien, fins no fa gaire). A més dels agermanaments clàssics (Novo Mesto, Puerto Cabezas, Bühl i Melzo), n'hi ha d'altres d'especials, com el de Tossa de Mar (arran d'un accident que hi va tenir l'equip del CF Vilafranca) o el d'Arroyomolinos (d'on procedeixen força vilafranquins). I també hi ha el cas del carrer de l'Alguer.

Aquest mes d'agost he tingut l'oportunitat de visitar l'illa de Sardenya, i em vaig prometre de visitar l'Alguer i, per curiositat, de passar pel "carrer de Vilafranca del Penedès". Com se sap, el nom apareix el 1980 a la vila sarda després de la visita que hi varen fer els Castellers de Vilafranca el 1978 (aquesta visita s'explica a l'opuscle "Els Castellers de Vilafranca a Sardenya", 1978. No he pogut consultar-lo però sí extreure'n el contingut del blog de l'amic Xavier Brotons). Com a torna, el 1980 es va batejar el carrer de l'Alguer a Vilafranca.

El carrer de Vilafranca del Penedès és un carrer discret, en una zona residencial als afores de la vila. El que no esperava era trobar-me això:

 

Em costa d'entendre com es pot arribar a fer un disbarat així. Penso que seria convenient que institucionalment es fes alguna acció per corregir el nyap.

Els noms de carrers més populars a Catalunya, i Vilafranca

El 21 de juny el suplement "Viure" (pàg. 1-3) de La Vanguardia publicava un reportatge sobre els noms de carrers més repetits a Catalunya. Es basava en l'estudi Els noms més posats dels carrers i places de Catalunya (2015), fet per Miquel Parella, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (el reportatge diu que era un encàrrec de Rac1 (!)), que analitzava i classificava gairebé 100.000 noms de carrers de tot Catalunya. La llista dels carrers més posats, de l'1 al 10, queda així:

1. Can... / Cal...          1.729 ocurrències
2. Major                     1.332
3. Església                      927
4. Doctor... / Dr...           661 
5. Font                           540 
6. Nou / Nova                535 
7. Catalunya                   521 
8. Mossèn / Rector         451 
9. Pau Casals                  400 
10. Jacint Verdaguer          396

D'entrada, m'agrada veure que a Catalunya dominen (només entre els top 10!) els noms naturals, sense càrrega política (Can/Cal, Major, Església, Font, Nou), i em  sorprèn que les figures del metge i del rector tinguin encara tanta presència en la vida cultural de les nostres poblacions. Els noms "Catalunya", "Pau Casals" i "Jacint Verdaguer" són tres tòtems intocables.

I Vilafranca?, segueix aquesta tònica general? Doncs més o menys... Dels primers noms, actualment només n'hi tenim 6:

1. Can.../Cal...: carrers de Cal Bolet, Cal Cintet, Cal Coral, Cal Sabeta i Camí de Cal Salines.
2. --
3. --
4. Doctor / Dr.: Badia, Bonet, Fleming, Janer, Pasteur i Zamenhof.
5. Font: carrers de la Font, Font de Fontanilles, Font de l'Ametlló, Font de l'Avellaner, Font de les Graus, Font de Melió, Font de Sant Llorenç i Font del Cuscó.
6. --
7. Catalunya: avinguda.
8. Mossèn / rector: carrers de Mossèn Coy i de Mossèn Trens.
9. Pau Casals: plaça.
10. --

A Vilafranca no tenim cap via pública amb els noms "Major", "Església", "Nou" i "Verdaguer", tot que antigament sí que havien existit la plaça Major (actualment, Constitució) i el carrer Nou (cap a Santa Magdalena). El carrer de Verdaguer sí que existeix, però es refereix a un altre personatge, no al poeta. I algunes curiositats:

1. El nom "Catalunya" s'havia intentat aplicar a la rambla el 1893.
2. Durant la història hi ha hagut altres "doctors": places del Doctor Milà (cruïlla Amàlia - Bisbe Morgades) i del Doctor Robert (Estació).
3. Del 1936 al 1939 el carrer de Sant Bernat es va dir de "Pau Casals", el qual va assistir a l'acte de descoberta de la placa.
4. El nom "Vilafranca" és present a 26 carrers a tot Catalunya, inclòs un carrer a la mateixa Vilafranca del Penedès!

Espai web dedicat a la toponímia catalana

Des de fa ben poc, la Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament un lloc web dedicat a la toponímia catalana. Hi ha aplegada tota mena d'informació fins ara més o menys dispersa. Per exemple, en l'apartat "Normativa" hi ha recollits de manera clara lleis, decrets i altres disposicions tant de la Generalitat com de l'Estat. En altres apartats ("Criteris" i "Publicacions") hi ha accessos directes als textos íntegres de llibres, opuscles, exposicions, articles... de la Generalitat i d'òrgans dependents sobre el tema. Finalment, es pot consultar els procediments, molt poc coneguts, per canviar denominacions oficials i també hi ha una discreta llista d'enllaços externs.

La sorpresa grata de la pàgina és la base de dades de premsa, un recull d'informacions de mitjans molt diversos sobre toponímia i onomàstica en general. Amb només una estona he descobert tot d'articles interessantíssims publicats darrerament i que, òbviament, sense aquesta eina no hauria tingut l'oportunitat de llegir.

El carrer de la Tieta

Desconec del tot les motivacions de cada autor d'encapçalar els llibres amb dedicatòries, si són purs formalismes, mostres de pedanteria o manifestacions d'afecte sinceres, però puc assegurar que la que apareix al meu llibre em va sortir del fons del cor. A més de les tres persones amb qui comparteixo vida, també el vaig dedicar als meus pares i als meus tiets. Hi ha un component emotiu, és clar, però també ho vaig fer perquè ells són representants d'una generació que ha presenciat el canvi de la vila i, per tant, que coneixen els llocs i els noms de llocs nous i vells. Ells, que deien no saber història, que deien que preguntés a tal o tal altre... sabien i saben tantes i tantes coses...! Quantes vegades havia sentit a anomenar noms de persones i llocs nous en converses banals o entrevistes intencionades... Aquesta generació (i òbviament, les precedents) són els vertaders autors del llibre. Jo només hi he posat mètode i una mica d'anàlisi, però la matèria primera la tenen ells i gent com ells dins seu.

Avui, desgraciadament, hem enterrat una d'aquestes persones. La tieta Carme encara es va veure amb cor de venir a la presentació al Casino el 14 de març, tot i que ja començava a no estar gaire bé. Em va agradar que vingués. Ella, sempre disposada a fer el que calgués per a la família, de vegades abans del que realment li convenia a ella... La tieta em va portar a veure els de Cal Pau Milà, perquè m'expliquessin coses de la Girada; o a la Quimeta, de Cal Rossellet, noms al llarg del camí de Melió; o ella mateixa explicant-me les excursions al Pi de la Serreta i les visites a Cal Parent... La tieta Carme ja és amb el seu germà Jaume, un altre pou de ciència de qui també he après moltíssim.

El millor homenatge que puc fer-li des d'aquest blog, dedicat a la toponímia de Vilafranca, era donar testimoni d'un nom de lloc que no apareixerà mai a cap llibre. Al meu nomenclàtor de carrers particular, hi ha un carrer a Vilafranca que és i serà sempre el carrer de la Tieta.

Avui, aniversari del bateig de 3 carrers

A l'apèndix 2 de llibre hi ha una llista dels principals acords de l'Ajuntament sobre batejos de carrers, des del 1851, el primer que tenim documentat (amb 28 noms oficialitzats), fins al 2011 (11 noms nous). De la llista es van excloure els acords en què es batejaven només un o dos noms (en aquests casos, al corpus principal del llibre es podia consultar la data exacta de l'acord). A partir de tres noms, sí que els especificàvem en aquest apèndix.

Malgrat tot, ens adonem que ens en vam deixar un: en sessió del dia 28 de maig de 1930, avui fa 85 anys, es va acordar de donar nom a tres carrers:

• carrer d'Ignasi Iglesias, que substituïa el nom d'"Àngel Guimerà"
• carrer de la Germanor, que substituïa el nom de "Verdaguer" entre l'avinguda de Tarragona i la via del tren. Del 1939 al 1980 es va rebatejar amb el nom "Alcázar de Toledo".
• placeta del Vall del Castell, l'espai just davant de l'actual Casal de la Festa Major. Aquesta placeta, actualment, forma part de tota la plaça del mateix nom.

Pobre Rodríguez!

Aquesta fotografia sortia divendres (15/05/2015) a la secció "La foto del lector" de La Vanguardia. L'autor, que no especifica la població de la troballa però que pensem que és Barcelona, es pregunta amb ironia a qui devia estar dedicat el carrer. Tot un enigma, tenint en compte que no es dóna cap altra dada del personatge i que "Rodríguez" és el cinquè cognom més comú a Catalunya.

Ramon Arnabat i Joan Solé Bordes, als seus respectius pròlegs al llibre El metge Fèlix Janer Bertran i la Catalunya del segle XIX (de Jaume Baltà i Moner), atesten que la majoria de la gent desconeix qui hi ha darrere dels noms de personatge dels carrers, però s'ha d'admetre que les plaques o el mateix acord de l'Ajuntament, com veiem a l'exemple il·lustratiu que ens ocupa, no hi ajuden gaire.

A Vilafranca hi ha diversos exemples de noms poc diàfans, alguns d'històrics: el segle XIX hi havia els carrers de Folquet, de Fontanals, de Font-rodona, de Miret i de Rollan, tots ells noms de propietaris (o de polític, el segon). De la mateixa època daten dos carrers actuals sobre els quals hi ha hagut molta confusió en relació a l'autèntic homenatjat: el carrer de Vidal (dedicat a Antoni Vidal i Verdaguer, confós sovint amb els seus fills) i el de Valls (confós amb la capital de l'Alt Camp). En d'altres no hi ha hagut històricament tanta confusió, però no perquè la denominació faciliti la identificació: carrers de Verdaguer, Cortina, Magarola, Sarriera... I d'altres no sabem si mai acabarem d'esbrinar a qui en concret està dedicat: Abat Copons, Ferran, Galzeran, potser Pines (?)... En tots aquests casos i d'altres de semblants, si la placa de carrer (o l'acord de l'Ajuntament) fos més explícita se'ns esvairia el dilema sobre l'origen del "carrer de Rodríguez" barceloní o del carrer de Moret vilafranquí (si és que realment és el cognom d'algú, com s'ha dit (Martí, 2015)).

Aquestes males pràctiques s'han anat solucionant de manera molt poc sistemàtica. En alguns casos s'ha afegit l'ofici o el càrrec, per exemple "carrer del Mestre Josep Recasens" i tots els "doctors", "bisbes" i "generals". Tot i així, també hi pot haver possibilitat de confusió, com en el carrer de la "Vídua Almirall": aquest carrer s'ha atribuït equivocadament a Maria Torres Olivé, però en realitat està dedicat a Francesca Carbó Huguet, tia de Miquel Torres Carbó (per què no van escollir el seu nom real per homenatjar-la?). Com més va avançar el segle XX, el criteri d'afegir el nom de pila o el segon cognom, o ambdues coses, es va anar imposant. Però hi ha poblacions que fins i tot s'ha acordat encertadament que a la placa s'hi afegeixi algunes dades bàsiques del personatge (anys de naixement i mort, i ofici, càrrec o atribut pel qual se'l recorda).

Sigui com sigui, convé evitar arribar a l'extrem de retolar un carrer com el de la fotografia. Qui era aquest pobre "Rodríguez"? Aquí en teniu la resposta.

Una esmena a mitges

A la solapa del llibre, hi ha una llista de treballs sobre toponímia del Penedès. El primer és el de Sant Pere de Riudebitlles. La data d'edició que s'indica és el 1956, reproduint el mateix que sortia als llibres precedents de la col·lecció (Olivella i Vilanova).  Però un company del Grup d'Estudis Toponímics ens fa notar que en realitat el recull de noms de Sant Pere de Riudebitlles es va publicar el 1936, vint anys enrere. L'error només ho és a mitges.

El recull de noms de Sant Pere es va publicar dues vegades: la primera fou el 1936, al Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, i la segona, el 1956, reeditat per la Societat Catalana de Geografia. L'autor va ser Cristòfor Cardús (Barcelona, 1906 - Sant Pere de Riudebitlles, 2000), membre de la Societat, que tot i néixer, residir i treballar a Barcelona els seus orígens eren al poble, on a més hi feia moltes estades. Aquest treball té el mèrit de ser el primer recull sistemàtic de noms de lloc de Catalunya i havia de ser el primer d'una sèrie de treballs encarregats per l'Institut d'Estudis Catalans per poder elaborar el Mapa de Catalunya a escala 1:100 000 que ja havia començat la Mancomunitat, amb els noms de lloc correctes. L'adveniment de la Guerra va frustrar l'empresa, i el recull de la Riba, el següent, ja acabat, no es va publicar fins al 1953. El treball de Sant Pere anava encapçalat per unes normes redactades per Joan Coromines i Enric Ribas, que pretenien servir de guia per a la recollida de topònims a totes les poblacions de Catalunya.

Per tant, la data del 1956 no és equivocada, però certament és just destacar la de la primera edició, el 1936. I és també un goig que sigui un poble de la nostra comarca el que tingui l'honor de tenir dedicat el primer recull modern de noms de lloc, amb el mateix Joan Coromines al darrere.

Font: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2000, vol. XV, núm. 50.

Una ressenya del llibre

En Daniel Sancho, al seu blog sobre història, parla generosament del llibre. Si voleu veure la ressenya, feu clic aquí.

Per Sant Jordi, a la Rambla

Per Sant Jordi, si voleu ens veiem a la parada de l'Ajuntament de Vilafranca a la Rambla i la fem petar sobre noms de lloc. I diuen que podrem firmar llibres! Aquí podeu veure la convocatòria.

I quins noms ha tingut l'actual espai de la rambla de Sant Francesc?:  la Fira, raval de Sant Francesc, rambla (1786), rambla de Catalunya (1893), rambla de Pi i Margall (1931) i passeig de les Moreres.

Rectifiquem una dada sobre el teatre Cal Bolet

Un amic meu em fa saber que al llibre hi ha un error que, per minúscul que sembli, convé corregir, i més tenint en compte que fa referència a la seva família. A l’entrada corresponent al teatre Cal Bolet (pàg. 50) s’explica que el nom es deu al cognom de la família que va gestionar el teatre durant bona part del segle XX. Primer fou Josep Bolet Via (Barcelona 1866 - Vilafranca 1930), casat amb Antònia Mora Orfila; després continuà el negoci el seu fill Josep Bolet Mora, nascut a Maó el 1897, casat el 1930 amb Paquita Quer Alayo. 

L’errada, segons em comunica la família, és que el Josep Bolet Mora no va morir el 1981, com es diu al llibre, sinó el 1963. Aquesta dada l’havíem treta del llibre Els carrers de Vilafranca del Penedès, de Josep Martí Soler (Andana, 2014; pàg. 49), que, per tant, també convé esmenar. Després de la seva mort, la família va gestionar el teatre fins a la fi del contracte i la seva venda a l’Ajuntament.

Ara també a Facebook

Fa uns dies obríem un compte a Twitter per anar distribuint petites càpsules de contingut del llibre. Ara, les mateixes càpsules les trobareu, ampliades, també a la pàgina "Toponímia de Vilafranca del Penedès" de Facebook, per als amants d'aquesta xarxa social, que a més facilita el feedback i el debat.

Us agrairia que féssiu un "M'agrada" a la pàgina i convidéssiu d'entrar-hi a les vostres amistats. Entre tots ampliarem, matisarem o corregirem el coneixement que tenim dels noms de lloc de Vilafranca i, de retruc, de la seva microhistòria.

Fe d'errades

Entrava dins de la previsió: al llibre hi ha detectats (de moment) un parell d'errors que és convenient de fer saber:

1) El primer em sap especialment greu: a la Presentació (pàg. 10) he canviat el nom de pila d'una persona que admiro molt, pel coneixement que té de Vilafranca i sobretot per la seva disponibilitat a donar-me informacions que li ho he demanat. On diu "Josep Solé Bordes" ha de dir "Joan...". Estic segur que tothom ha vist ràpidament l'error, però sincerament és injustificable. Insisteixo que ja sia en el marc de la Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament, ja sia llegint els seus treballs o parlant-hi directament, he après moltíssimes coses, i en aquest llibre la seva petjada és notable.

2) El segon, més que una errada, és una omissió: a la pàgina 249 reproduïm un plànol del terme, dipositat a la Cartoteca del l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Hauria estat convenient indicar la data, que és el 1914, i és dels plànols més antics i complets del terme. Es tracta d'una minuta a escala 1:25 000, un treball previ per a la confecció del Mapa de España 1: 50.000 a càrrec de l'Instituto Geográfico y Estadístico. És un plànol molt ric en informació: la xarxa de camins i carreteres és molt clara, hi ha molts noms de masies, rieres, etc. Això sí, es nota que qui l'ha realitzat no coneixia gaire el català, perquè els errors toponímics són monumentals. Vet aquí alguns exemples: "Santarrina" (Santa Digna), "C. Pere Piñal" (Pere Pinyol), "el Vivet" (Viver), "Calcaña" (Cal Cana), "El Sallet" (el Celler), etc. A banda de traduccions literals al castellà: "Huerta del Jorobado" (sínia del Geperut), "Santa Maria de los Huertos" (...dels Horts), "San Pablo", etc.

(Per cert a la Cartoteca podeu trobar els mapes corresponents de tots els termes veïns. Val la pena donar-hi un cop d'ull.)

Una entrevista a rtvvilafranca

Al web de la RTVVilafranca trobareu una entrevista, tranquil·la, que m'ha fet el Josep M. Soler sobre el llibre "Noms de lloc de Vilafranca del Penedès".

Seguiu-nos a Twitter

Hem obert un compte a Twitter en què, essencialment, anirem difonent petites càpsules del contingut del llibre. Una manera diferent d'anar paint tota la informació. Seguiu-nos a @ToponimiaVila.

Notícia a rtvvilafranca

Aquí teniu la notícia apareguda a rtvilafranca sobre la presentació del llibre a Vilafranca el 14 de març.

El llibre ja és al carrer

Finalment, arriba el dia clau: la presentació en públic del llibre. L'acte ha anat molt bé: la sala plena, de família, amics meus, honorables investigadors locals, gent diversa... Les paraules del regidor de Cultura, Raimon Gusi, del president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, Albert Tubau, i del meu "pare toponímic", Vicenç Cabonell, han estat d'allò més generoses. Vull agrair a tots els que s'han acostat a l'acte, especialment als companys del Grup d'Estudis Toponímics de l'IEP i als amics que han participat en la petita pantomima de la roda de premsa. Els 50 llibres que hi havia a la paradeta s'han acabat: a partir d'ara ja és públic!

Presentació del llibre "Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès"

Doncs aquí teniu la invitació a la presentació del llibre "Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès", que es farà aquest dissabte, 14 de març. Tots els comentaris i aportacions que es generin a partir de l'obra els anirem difonent a través d'aquest blog. Seguiu-nos!

Una presentació

El 2015, publicarem el llibre Noms de lloc de Vilafranca del Penedès (Institut d'Estudis Penedesencs), fruit d'una feina lenta però constant del 1997 ençà. Conscient que un treball de toponímia no s'acaba mai del tot i que constantment apareixen dades noves, o que, simplement,  errare humanum est, hem creat aquest blog amb la intenció de completar, corregir, matisar, etc. el llibre per si, en un futur, se n'ha de fer una nova edició. La intenció és reunir tots els comentaris que ens arribin i a aportar qualsevol notícia (qui sap si descobriment) sobre algun dels noms ressenyats o algun de nou. Per tant agraïm les aportacions que des d'ara ens pugueu fer, sobre el llibre o sobre el mateix blog, convençut que la col·laboració i el coneixement compartit és la manera més justa i efectiva de fer cultura.