El carrer d'Oriol de Vilafranca és un carrer amb dos trams molt
diferenciats: un primer, estret i antic, i un altre més
ample desenvolupat a partir dels anys seixanta, primer amb magatzems i
algun habitatge unifamiliar, i progressivament amb blocs
d’edificis. Connecta el carrer de Sant Julià amb el d’Eugeni
d’Ors, paral·lel a la carretera de Sant Martí.
Aquest carrer es va batejar l'11 de setembre de 1885, o sigui que la setmana passada va fer 130 anys que el ple aprovava el nom. Tot i que no hi ha cap mena
d'explicació a l'acta, sabem que es pretenia recordar la figura
de Filomena Oriol Fornelio. Aquest personatge era
la propietària dels terrenys on, arran del seu projecte d'urbanització,
es van obrir els carrers de Sant Fèlix i d’Oriol. Es continuava,
així, la tradició vuitcentista de batejar carrers amb el nom del promotor-propietari
del terreny, com els carrers de Valls, Amàlia Soler, Rafael Soler,
Vidal, Magarola, Sarriera... (actuals); Moliner, Rollán, Folquet... (desapareguts).
 |
| Portada del projecte datat el 10/02/1885 |
Sabem poques coses d’aquesta dona de cognom “Oriol”. Va néixer a
Barcelona el 1841 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de febrer
de 1930. Estava casada amb
Lluís de Sayol Olzinella, propietari i membre
de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i de la Cambra Agrària de
Maldà, mort a Barcelona el 1898. El domicili familiar era
al carrer de n’Aglà, 6-8, darrere de la plaça Reial, i la parella va
morir sense fills. No tenim constància de cap altra relació amb la nostra
vila.
 |
Esquela de La Vanguardia (8/02/1930)
Hem descobert que el nom Oriol també existeix a altres poblacions
catalanes. És a Nou Barris (Barcelona), on sembla
que fa referència al cognom d’un propietari (qui sap de la família de
la nostra Filomena?). I també hi ha un carrer d’Oriol a
Esplugues, però, per més que ho hem preguntat, en aquest cas
desconeixem a què o a qui està dedicat. I finalment és
a Cànoves, Santa Eulàlia de Ronçana, Llinars del
Vallès i urbanització el Papagai de la Bisbal del Penedès. Ara
bé, en aquests darrers l’origen del nom és l’ocell (Oriolus oriolus),
ja que els carrers circumdants reben noms d’aus. [Per cert, és
l'origen que semblen atribuir també al carrer vilafranquí els participants
a un tal "sopar d'Oriols", atès que últimament enganxen la fotografia
d'un oriol, l'ocell, a la placa del carrer.]