dimarts, 25 d’agost del 2015

El carrer de la Mitja Galta

El Josep Gràcia em fa saber que la seva família anomenava així el carrer del General Cortijo. De seguida em va cridar l’atenció, primer perquè no l’havia sentit mai ni a Vilafranca ni enlloc més, i segon perquè el nom és ben curiós. Una cerca a Google em fa descobrir que el nom no és pas tan extraordinari. Existeix als nomenclàtors de carrers oficials de Mataró, la Morera de Montsant, Benirredrà (València), Scala Dei, Tavernes de la Valldigna, Borriana, Valls... I havia existit a (Sant Pere de) Ribes (on se sent encara com a nom popular), Sant Sadurní d’Anoia, Cornellà, l’Hospitalet, Carcaixent...

Les explicacions sobre l’origen de tan singular nom són a tot arreu les mateixes i parteixen d’algunes accepcions que segons el diccionari té el nom “galta”, totes elles com a metàfora de “lateral”: en tots els casos corresponia a carrers edificats només en una banda.

Carrer de General Cortijo i tàpia de l'hort de cal Gallina (foto publicada a Retrats Vilafranquins)
Precisament, el carrer del General Cortijo, des del carrer d’Amàlia fins al passeig de la Via a una banda hi havia cases i a l’altra hi havia una tàpia que tancava el conegudíssim hort de Cal Gallina. Per tant, complia les condicions perquè aquest tram de carrer se’n digués d’aquesta manera. Tanmateix, el mateix informant reconeix que només ho ha sentit a casa seva, i nosaltres ho hem preguntat a diversos veïns i altres persones i no ens l’han sabut identificar. Això vol dir que es deu tractar d’un nom popular d’abast molt reduït, pràcticament restringit a una família (vegeu en aquest sentit l’apunt d’aquest blog “El carrer de la tieta”). Tot i això, un nom tan bonic mereix que aparegui en una llista de noms de carrers. Tal vegada algú, llegint aquest apunt, farà memòria i ens en sabrà donar alguna notícia?

NOTES:
1. A l’Hospitalet existeix la dita “semblar el carrer de Mitja Galta”.
2. El grup  Bulma, de Ribes, va fer aquesta cançó amb lletra de Josep M. Sans dedicat a un pagès i al carrer de la Mitja Galta. 


dijous, 6 d’agost del 2015

Vilafranca en un carrer de l'Alguer

A Vilafranca hi ha 55 noms de places o carrers que porten (o han portat) el nom d'un poble o municipi. Molts d'ells sorgeixen, des d'antic, per via natural, és a dir, camins/carreteres/carrers que prenen direcció a una població, propera o llunyana (carreteres de les Cabanyes, Vilanova, Barcelona, Tarragona...; camins de Sant Martí Sarroca, Moja, etc.). A Vilafranca també hi ha hagut el costum de batejar des dels anys seixanta carrers amb noms de poblacions situades en aquella direcció: carrers de Calafell, Santa Fe, la Llacuna, Canyelles...

D'altres noms de carrers amb nom de població s'estableixen en  motiu de llaços d'amistat (agermanaments, en deien, fins no fa gaire). A més dels agermanaments clàssics (Novo Mesto, Puerto Cabezas, Bühl i Melzo), n'hi ha d'altres d'especials, com el de Tossa de Mar (arran d'un accident que hi va tenir l'equip del CF Vilafranca) o el d'Arroyomolinos (d'on procedeixen força vilafranquins). I també hi ha el cas del carrer de l'Alguer.

Aquest mes d'agost he tingut l'oportunitat de visitar l'illa de Sardenya, i em vaig prometre de visitar l'Alguer i, per curiositat, de passar pel "carrer de Vilafranca del Penedès". Com se sap, el nom apareix el 1980 a la vila sarda després de la visita que hi varen fer els Castellers de Vilafranca el 1978 (aquesta visita s'explica a l'opuscle "Els Castellers de Vilafranca a Sardenya", 1978. No he pogut consultar-lo però sí extreure'n el contingut del blog de l'amic Xavier Brotons). Com a torna, el 1980 es va batejar el carrer de l'Alguer a Vilafranca.

El carrer de Vilafranca del Penedès és un carrer discret, en una zona residencial als afores de la vila. El que no esperava era trobar-me això:
 
Em costa d'entendre com es pot arribar a fer un disbarat així. Penso que seria convenient que institucionalment es fes alguna acció per corregir el nyap.