divendres, 29 d’abril del 2016

Orígens d'alguns noms de cases del terme de Vilafranca


Ca l'Isidoro i, a l'esquerra, Cal Frare.

De l'estudi de padrons i censos de la població de Vilafranca corresponents al període 1882 i 1936 hem pogut extreure nombroses dades interessants sobre noms de lloc vilafranquins que desconeixíem. En aquest apunt demostrem fefaentment els orígens dels noms d'algunes cases aïllades del terme, tots ells derivats de persones identificades. Podeu conèixer la situació cada masia al mapa del final de l'apunt.
  • ca l’Arnabat / cal Quim: el nom més antic de la casa és "cal Salamenyo", documentat al padró de 1900, que atesta que hi viu Josep Calabuig Masana, nat a Olèrdola feia 57 anys, i Maria Arnabat Valldosera, nada a Selma feia 49 anys. Els noms “ca l'Arnabat” i “cal Quim” (documentats només des del 1958 i 1986, respectivament, per a la mateixa casa) han de venir d'un nebot de la Maria, dit Joaquim Arnabat Mestres, de Pontons, que hi viurà des de com a mínim el 1921. Resta saber l'origen del nom primigeni de la casa.   
  • cal Coral de Santa Maria: el primer "Coral" que viu a a la masia de Santa Maria dels Horts és Sebastià Coral Julià, casat amb Remei Sadurní Batlle (padró 1900). Al padró de 1930 consta que encara hi viuen, però en algun moment indeterminat posterior degueren traslladar-se a la casa pròxima a l’actual avinguda de Barcelona que a partir d'aleshores es va conèixer per "Cal Coral de Santa Maria". 
  • ca l’Isidoro: dels padrons de 1900 a 1930 existia Cal Frare, on vivien el matrimoni Joaquim Solé Morató i Maria Les des del 1898. Una de les seves dues filles, Dolors, es casa amb Jaume Baqués i consta que ambdós matrimonis hi viuen fins com a mínim el 1930, juntament amb els seus tres fills i la mare i l'oncle de Jaume. L’altra filla, Mercè, es casa amb Isidoro Solé Gili, fill de Sant Martí, i des del padró de 1921, com a mínim, consta que viuen a Cal Frare Petit. Atès que fins aleshores no es fa la diferenciació entre cal Frare Gran (o Vell) i cal Frare Petit (dos noms provisionals i efímers), podem suposar que es devia construir una altra casa al costat per a la nova unitat familiar que, poc després, prendria el nom del cap de família, Isidoro 
  • cal Lolo: el renom és una masculinització de "Lola", i aquest un hipocorístic de "Dolors". Hem documentat que als padrons de 1930 i 1936 el nom "Dolors" el porten com a mínim dues dones de la família que ha viscut a la casa, àvia i néta. Fins al 1936, la casa surt amb el nom de "Cal Leal"; a partir del 1936 trobem el nom "casa Lola". En algun moment indeterminat posterior degué passar a "Lolo". La néta és la que es va casar amb Francisco Painous, d'on ve l'altre nom amb el qual es coneix la casa des de mitjan segle XX (Cal Painous).
  • ca la Marina: la primera referència explícita de ca la Marina és del padró de 1921 (i continua a altres padrons posteriors). Ha de venir de Marina Rovira Rovira, de 42 anys, que consta que el 1902 hi viu des de feia 14 anys. Era viuda d’un home de cognom Carbonell, nissaga documentada a la Serreta des de com a mínim vint anys abans.
  • hort del Marlès: als padrons de 1921 i 1924 apareix que Josep Marlès Vidal, fill de Sant Jaume dels Domenys, resident a Vilafranca des del 1913, habita un indret dit "camino Pasaje", que era al camí de Mas Rabassa. Ha de ser l’actual hort del Marlès.
  • cal Raventós / cal Salvador Colàstic: al padró de 1921 consta “ca l'Escolàstic” (l'actualment dita "cal Colàstic"). La família resident (de cognom "Surià") és originària d'Avinyonet, cosa que lliga amb la hipòtesi que vinguin de la casa de Cal Culàstic de l'Arboçar documentada per Pere Sadurní (2005). Als anys vint consta que hi viu Salvador Raventós Ràfols, casat amb una filla de la casa, però al de 1930 consta que ja viuen en una altra casa, ben a prop. A ell es refereixen les denominacions "Cal Raventós" (padró de 1930) o “Cal Salvador Colàstic” (mapa de 1974) aplicades a la nova casa. 
  • cal Rossell: es documenta amb aquest nom al padró de 1930 i a mapes de 1950 ençà. El nom es deu a Ramon Rosell Carol, nat a Olèrdola el 1887, resident a la vila des del 1919. Aquesta casa, però amb el nom "els Cinc Ponts", també surt als padrons del 1921 i 1924, habitada pel mateix individu.
  • cal Salvany: només és al padró de 1930 que cal Monjo es denomina “cal Salvany”, i és per raó del cognom de la persona que hi viu, com a mínim des del 1921, en Josep Salvany Miret, casat amb Antònia Folguera Batalla.  
  • cal Santó: els Santó (Joan Santó Albet) van habitar la casa des de com a mínim el 1921 i li van donar el nom que apareix a diversos mapes des del 1974 ençà. Abans (des del 1882 com a mínim) havia pertanyut a la família de cognom Galofrè (i després, Marcé) i s'anomenava "sínia del Manescal", que és tal com surt sempre a la documentació des del 1846 i encara fins al padró del 1936.
Mapa de situació. Feu clic per ampliar a Google Maps.
https://drive.google.com/open?id=1K08ilSTx-X4ZNZ7MVfJhLQbhPUc&usp=sharing

Si coneixeu alguna altra dada d'aquestes cases, us agrairé molt que me la feu saber.

dilluns, 11 d’abril del 2016

Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu


No, no se m’han encallat els dits al teclat. El títol d’aquest apunt correspon a un topònim real, un turó de Nova Zelanda, en llengua maori, que apareix al Llibre Guinness dels Rècords com al nom de lloc més llarg del món. Té una llargada de 85 caràcters.*

Sempre m’he fixat en la llargada dels noms de carrers, potser per comprovar allò que, mig en broma mig seriosament, algú que treballava al servei de cartografia d’un ajuntament deia que per desgràcia seva sempre a un carrer curt li tocava un nom llarg.  I el maldecap era seu a l’hora de retolar-hi el nom. A Vilafranca, per exemple, sembla que aquest fet es confirma, més o menys.** Els noms de carrers més llargs corresponen a precisament a carrers curts: carrer de Santa Margarida i els Monjos (24 lletres) i carrer de Santa Joaquima de Vedruna (22). Encara hi ha el nom Antoni Massanell Esclassans, que té el rècord total (25), però és una plaça, un xic més àmplia que un carrer, tot i que no gaire. Els altres noms que van a continuació en llargària són els carrers d’Antonio Acedo de Sopetrán (22), Sant Raimon de Penyafort (21), Antic Camí de Sant Martí (20), Anna Maria de Saavedra (19), etc. I si tenim en compte una sola paraula, el premi al nom més llarg el comparteixen ex aequo el passatge dels Agermanaments i la placeta d’Arroyomolinos (13), tots dos indrets de dimensions ben reduïdes, seguits de la plaça de les Avantguardes (12) (tots començats per “A”!?).

I els més curts? El carrer més curt del nomenclàtor vilafranquí és un 2-lletres: el carrer del Vi, situat al polígon industrial Domenys II (una autèntica bicoca per escriure l’adreça!). De noms 3-lletres n’hi ha uns quants més: Cep, Cid, Gas, Mar, Oli i Sol. A la categoría de 4 lletres, la llista ja s’allarga considerablement: Alls, Baix, Blat, Bühl, Coll, Cera, etc.

Tanmateix, tenint en compte tots els noms de lloc del terme, no només els carrers, el nom que té l’honor de ser el més llarg de Vilafranca és un 29-lletres: camí de Sant Miquel d’Olèrdola a Sant Cugat. Lluny, això sí, del nom neozelandès que encapçala aquest apunt. Podeu veure més casos excepcionals en aquest vídeo. Imperdible!
 



*En parla la Viquipèdia i apareix al Google Maps.
**No tenim en compte noms de carrers pretèrits ni populars.