Noms de lloc repetits (1)

Ja fa uns mesos va sortir en un diari un article que recollia les queixes de dos especialistes en cartografia (Ayar Rodríguez de Castro i Antonio Vázquez Hoehne) per l’existència (“encara”, deien ells) de noms repetits de municipis, pobles, vèrtexs geodèsics (en realitat, noms de cims), rius, pantans, etc. Això els portava a concloure que, atès que “generan actualmente muchos inconvenientes”, “es necesario un nuevo Foronda”. Es referien a Manuel de Foronda y Aguilera, un treball del qual va servir de base perquè un decret del Govern espanyol del 1916 (ara fa 101 anys) canviés el nom de 566 municipis d’Espanya que tenien el nom repetit (vegeu l’apunt en què tractàvem la incidència del decret al Penedès). Pel que es veu, consideren “preocupant” que hi hagi 57 cims que es diguin “Atalaya” (suposo que inclouen algunes “Talaia” catalanes),  o que hi hagi dos pantans “del Infierno”, o tres pobles dits “Renedo”, o dos municipis dits “Mieres”...

Puc arribar a entendre que en el cas de municipis i vies urbanes es busqui la univocitat, per facilitar la gestió administrativa. En els noms de municipis, ha estat habitual que en un dels dos noms repetits s’hi hagi afegit un apel·latiu comarcal (el recurs preferit ja el 1916. Per exemple, de “Santa Fe” es va passar a “Santa Fe del Penedès”). O també que en un dels dos noms repetits s’hi hagi adjuntat algun altre tipus d’especificatiu: Móra d’Ebre vs. Móra la Nova (adjectiu), l’Ametlla del Vallès vs. l’Ametlla de Mar (geogràfic), Torrelles de Foix vs. Torrelles de Llobregat (riu), etc.

Però fora de l’ús administratiu i de la toponímia major, la coincidència de nom de dos indrets és aboi sempre per una causa absolutament natural i trobo que això no s’ha d’alterar. Si la gent anomena un lloc amb un nom idèntic al d’un altre indret, quilòmetres (o molts quilòmetres) enllà, és que en ambdós casos descriuen un mateix fet, una mateixa situació, etc. I si ha calgut diferenciar, la llengua disposa de recursos naturals per fer-ho, com en aquests exemples de Vilafranca: amb diminutius (l’Argamassa / l’Argamasseta), amb adjectius (cal Parent / cal Xic Parent; el pont Vell / el pont Nou), amb renoms o cognoms (cal Pau Surià / cal Pau Cinto / cal Pau Milà / cal Pau Ventosa), amb el genèric (plaça de l'Oli / correló de l'Oli)...

Al proper apunt presentarem noms de lloc vilafranquins que es repeteixen per tot Catalunya.

[Dels noms repetits, els estudiosos al·ludits al principi d’aquest apunt en diuen isotopònims, terme del qual no he trobat cap referència en català i molt poques en castellà.]

Noms curiosos de carrers (1)

Oferim un primer lliurament de noms curiosos de carrers de poblacions de Catalunya. Podeu seguir el fil a Twitter amb l'etiqueta #nomscuriosos.

Plaques recollides a Terrassa, Barcelona, Elna, Castelldefels, Tarragona, Sant Joan Despí, les Cabanyes, Gavà i Sant Boi de Llobregat.

El referèndum de l'1-O i la toponímia

Ja s'ha dit i s'ha comprovat infinitat de vegades la influència dels avatars polítics en la toponímia urbana. A més de les evidents tres grans onades de canvis de noms de carrers (durant la república, a l'inici del franquisme i a l'inici de la democràcia), una multitud de petits i grans fets polítics han generat substitucions i batejos arreu.

El referèndum del passat 1 d'octubre a Catalunya ja ha provocat alguns canvis, oficials i no oficials, de signes diversos. Com ja va passar amb el 9-N (quan el petit poble de Montoliu de Lleida va dedicar un carrer a la data de la consulta), el poble de Montoliu de Segarra (quines coincidències, oi?) va ser el primer a batejar una plaça amb la data de l'1 d'octubre.

Montoliu de Segarra

Darrerament també hem vist que altres poblacions, com Tortosa i Sant Julià de Ramis, fortament castigades per les actuacions terroristes policials, han seguit l'exemple de donar el nom d'aquesta efemèride a un espai públic. També Aiguaviva. I a Balsareny es va fer un acte simbòlic, durant l'aturada del 3 d'octubre, de substituir una placa d'una plaça amb aquest nom.

Balsareny

Aiguaviva

A altres llocs, els canvis són d'altra mena, però lligats al referèndum. Cervera canviarà el nom d'un carrer, dedicat al Duque de Ahumada, fundador de la Guàrdia Civil, per un nom encara per decidir (per cert, un carrer on hi havia un col·legi electoral que havia estat la caserna de la "benemèrita"). I de signe contrari, Valladolid retirarà el nom d'un carrer dedicat a Rigoberta Menchú per haver criticat aquesta la repressió policial a Catalunya.

I encara hi ha una fotografia que circula per les xarxes, divertida (potser un mem?):

Que sapiguem, a Vilafranca no hi ha hagut cap moviment oficial en la línia dels casos exposats, però sí que hi va haver una acció espontània, de substituir artesanalment i simbòlica la placa de la plaça de la Constitució amb el nom de "plaça de la República" (per cert, un nom aquest que ja ha sigut oficial a la vila en tres períodes diferents (1892-1902; 1906-1927; i 1930-1939), aplicat a la plaça de l'Estació).

Vilafranca del Penedès